L’aposta de segells joves i veterans per la reedició de llibres cabdals dels segles XIX i XX diversifica la visió del cànon i en renova els noms; però encara hi ha oblits injustos al món editorial, com ara la literatura de l’exili o el periodisme literari
De les pugnes simbòliques de la Renaixença als ovnis de ‘La Mesías’, el conjunt integrat pel massís, el monestir i l’abadia, que celebra el mil·lenari, és un lloc ineludible en el desenvolupament de la cultura catalana
‘Una ombra blanca’ posa damunt la taula temes recurrents de l’autora, com l’ambigüitat dels orígens, la importància del at en el present i el joc amb la creació i la llengua
Lúcides, directes i, en part, premonitòries, les cròniques de l’escriptor expliquen un dels episodis més importants de la història europea del segle XX
En un sol volum a cura de Carme Arenes, s’apleguen per primer cop els 91 contes escrits per l’autora, tant els publicats, entre 1986 i 2022, en llibres solts, antologies i diaris, com els tres inèdits
Pla revisa la literatura del jo, l’assaig i l’autoficció, alhora que s’endinsa en les connexions que hi ha entre la novel·la, la literatura de viatges, la història i la biografia
Inèdita fins al 1980, la veu lírica del riu Gurri, que explica el seu recorregut per Osona, s’alterna amb la veu d’un narrador extern, que desenvolupa episodis de la vida de diversos personatges: dos germans, un mossèn, un metge
Els contes d’Antònia Vicens radiografien una Mallorca ferida, els habitants de la qual es debaten entre les formes de vida tradicional i la fugida del diner fàcil, l’oci i la religió
L’editorial Gavarres recupera dos textos de Miquel Pairolí: els ‘Dietaris’, on reflexiona sobre fets quotidians combinant descripció i pensament, i l’assaig ‘La geografia íntima de Josep Pla’ (1996)
Del diàleg amb la tradició cultural, la memòria i l’espai surt la força de ‘Contes urbans’, de Mercè Ibarz, que converteix els residus de la història en relat, imatge i moviment