Alguaire comença la seva reconversió després de fracassar amb els vols comercials

El 17 de gener del 2010 un avió de Vueling Airlines procedent de Barcelona aterrava a la pista de l’aeroport Lleida-Alguaire. Era el vol inaugural d’una infraestructura perseguida per la polèmica. Era una infraestructura que la Generalitat va començar a construir en plena crisi, l’estiu del 2007, i que, tres anys més tard, després d’una inversió de 96 milions d’euros, es va posar en funcionament. Les previsions inicials eren de 400.000 atgers l’any, però només ha tingut una mitjana anual de 38.000 usuaris. Avui les instal·lacions s’han reconvertit com a centre de manteniment i desballestament d’avions.

Al desastre de previsió s'hi va sumar, l’any at, la fallida de l’aerolínia Thomas Cook, que apropava fins a Lleida uns quants centenars de atgers. Avui, la infraestructura sobreviu reconvertint-se en un aeroport industrial per mantenir, desballestar i arreglar avions i on la funció principal d’una infraestructura d’aquest tipus –moure atgers d’un punt a un altre– ha quedat en segon pla.

El secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Isidre Gavín, reconeix la falta de previsió quan es va inaugurar l’aeroport: “Érem a prop d’unes eleccions autonòmiques i recordo que llavors es promocionava la infraestructura amb un mapa on Lleida era al centre i, al voltant, diverses capitals europees. Es va parlar d’un objectiu de 400.000 atgers anuals. Els primers vols van estar carregats de subvenció pública, però de seguida es va veure que no hi havia ni població ni turisme suficient per mantenir el model de negoci. Es van canviar els avions de 180 places per avions de 100, però durant aquesta dècada només s’ha pogut consolidar el vol Lleida-Palma durant tot l’any i les rutes fins a Eivissa i Menorca durant la temporada d’estiu”.

Aquell primer any d’aeroport “subvencionat” la infraestructura va tenir 56.741 atgers. L’any següent, el 2011, va registrar la pitjor xifra de atgers (27.735). I aquesta va ser ja la constant fins al 2017. “La baixa activitat de la infraestructura posa en evidència que no hi ha hagut un model de gestió —manté Gavín. Llavors vam analitzar les fortaleses de l’aeroport i les seves potencialitats. Vam descobrir que Alguaire es podria convertir en un aeroport nínxol on convisquin i es complementin diferents activitats aeronàutiques i no només la de atgers i turoperadors. És llavors quan sorgeix la idea de convertir-lo en un aeroport industrial”.

Dins del concepte d’aeroport nínxol es va intentar captar turoperadors, entre els quals Thomas Cook. “Quan l’hivern at l'empresa va fer fallida, ja havíem diversificat el negoci. Afortunadament, aquest touroperador no ens aportava un excés de valor afegit perquè una bona part del atge anava a esquiar a Andorra”, es justifica Gavín.

El secretari d’Infraestructures assegura que avui hi ha 28 empreses treballant d’una manera o altra a l’aeroport amb un centenar de llocs de treball directes i 250 d’indirectes. “Ara només ens interessen els turoperadors si la destinació del atge és Lleida. Ja no pretenem que vinguin atgers, el que volem és que vinguin empreses”, afirma Gavín.

Entrar avui a l’aeroport de Lleida-Alguaire fa la sensació d’entrar en un espai de coworking del negoci de l’aviació instal·lat enmig del no-res, en plena plana de Lleida. La maledicció que ha fet efecte sobre una dècada d’aeroport també ha topat amb algunes crisis que han acabat enfortint la instal·lació: la Generalitat va obligar el Reial Aeroclub de Lleida a traslladar-se d’Alfès a Alguaire. L’escola de pilots lituana BAA va veure en aquesta zona de Lleida un lloc ideal per formar-hi els seus alumnes. De fet, en els últims mesos ha instal·lat fins i tot un simulador de vol. L’empresa Aeronpark-Servitec ha dissenyat una plataforma al costat de la seva plataforma de vol on aparquen avions, es reciclen, es mantenen o es desballesten. L’empresa ha vist com augmentava el seu negoci gràcies que de l’octubre del 2018 al març del 2019 dos Boeing 737 Max acabats d’estrenar van patir accidents fatals i diverses autoritats aèries mundials van ordenar la suspensió de tots els vols. Norwegian i Icelandair necessitaven un lloc per aparcar aquests avions i Alguaire es va convertir en la destinació. “A aquests avions cal fer-los el manteniment perquè quan les autoritats donin el vistiplau estiguin preparats per volar”, assegura un responsable d’una de les companyies instal·lades.

El turoperador suec Quality Travel apropa durant vuit diumenges l’any esquiadors a la Vall d’Aran. A més hi ha una empresa que desenvolupa drons de grans dimensions destinats al transport de paqueteria i una altra que estudia com enlairar satèl·lits. Aquest coworking és l’aeroport industrial de què presumeix ara la Generalitat. De fet, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va anunciar divendres la construcció d’un segon hangar en un aeroport gairebé sense atgers.

Andorra-la Seu, preparat per al 23 d’abril

L’aeròdrom d’Andorra-la Seu d’Urgell posarà en funcionament el 23 d’abril el sistema de GPS que permetrà l’aterratge de vols comercials. El secretari d’Infraestructures, Isidre Gavín, s’enorgulleix en assegurar que aquesta serà la primera instal·lació “a l’Estat” que disposi d’aquest tipus de tecnologia que ja s’utilitza en petits aeroports de muntanya europeus. “Amb aquest sistema podran aterrar a la Seu avions d’entre 47 i 70 places”. L’actualització tecnològica és una vella aspiració de la Generalitat, però també del Govern andorrà, que veu l’aeròdrom com una possible porta per augmentar l’arribada de turistes. El problema és que els avions que operen majoritàriament les aerolínies continuaran sense poder aterrar a la Seu.